Com una llum que ens fa capaços de generar solucions noves, «creatives», a tot tipus de problemes del nostre entorn, tant d'ordre manual com d'ordre intel·lectual.

Però és una llum que per a ser tal, requereix un constant consum d'energia, és a dir, requereix un decidit esforç personal.

«Que es salvi qui pugui!» no sempre és la pauta mes encertada. L'altre pot disposar de «salvadores» solucions pel nàufrag que tots som alguna vegada. Els navegants saben bé que a mar endins no s'hi pot anar sol, encara que s'estigui molt ben equipat.

Ningú no és una illa. Però es comporta com si ho fos l'individu que «viu de gorra», que viu suposant que no deu res a ningú i no deixa d'aprofitar-se dels esforços dels altres.

Només establint vincles sòlids, els individus esdevenim membres de realitats superiors: una família, un grup, una comunitat, una societat, una humanitat.

Persones solidàries i organitzacions sòlides són una de les forces que fan el món més humà.

Tolerar és molt més que deixar fer perquè no ens molestin. És el respecte actiu que possibilita la convivènvia i el descobriment de nous horitzons.

I per què tolerar? Perquè ningú té el punt de vista absolut. Totes les perspectives són parcials i limitades.

Més enllà de la bona qualitat del producte, ens pot seduir el 'logo' de la marca. Per què? Ens dóna un prestigi que no tenim per nosaltres mateixos?

Adolescents i adults, tots queden encisadorament atrapats: «Vaig de marca, ergo sum».

I les modes? Més convencions que ens lliguen?

«Anar amb el cor a la mà», una expressió que vol dir, entre altres coses, ser autèntic, fiable, lleial.

Una persona és honrada quan harmonitza les paraules amb els fets. Aleshores és una persona amb identitat i coherència, amb motius per estar ben orgullosa d'ella mateixa.

Confiança i seguretat en un mateix, més que no pas egoisme.

L'autoestima es consolida i creix quan estem bé amb nosaltres mateixos, cosa que ens exigeix ser vertaderes persones.

Ser capaç d'emprendre grans afers o elevats objectius, ser capaç d'afrontar perills i obstacles és el que caracteritza l'esperit combatiu o coratge.

Tenir coratge és tenir valor, i tenir valor (coratge) és un valor (quelcom apreciat). El coratge és com una cuirassa, la teva protecció.

L'afany de domini o poder, la tendència a manipular, es manifesta en molts i variats àmbits.

Tots rebem influències; qui és capaç de calibrar-ne o mesurar-ne la qualitat, té més avantatges. Perquè hi ha influències enriquidores i influències destructores.

Les pautes mínimes de comportament que ens permeten conviure en pau i llibertat. Respectant els altres, els objectes públics i l'entorn natural.

Civisme i civilització tenen la mateixa etimologia: del llatí cives, ciutadà i ciutat. Saber ser ciutadà és compartir una humanitat civilitzada.

Sovint les diferències d'aparença pesen més que les semblances fonamentals.

Però hi ha qui necessita viure enganyat remarcant diferències i oblidant semblances.

Una elevada vinculació amb altres que ens porta a compartir vivències, coneixements i pertinences. Els amics es potencien mútuament i enriqueixen les seves vides; els amics aprenen a confiar en els altres. Amb l'amic descobrim la pròpia identitat i la pròpia diversitat.

Però l'amistat no és una relació interessada o un amiguisme dins una xarxa de conveniències; és una sintonia, una confiança, una afinitat interpersonal, sense cap mena d'utilització de l'altre.